EL CAS DE LA NO-POLIAMOROSA I L'ENVEJÓS

Fa un temps que estic intentant fer activisme poliamorós, a la pàgina de poliamor catalunya em vaig inventar unes enquestes per intentar visibilitzar temes que em preocupaven. Aquestes enquestes fèien diverses funcions, per una banda em permetíen fer un cert activisme i alhora m'ajudaven a entendre conceptes i aclarir idees.
Crec tinc una petita faceta activista de les no-monoàmies ètiques i en aquest context hi ha un col.lectiu anomenat Amors Plurals on hi conec alguns dels seus membres i que m'agrada l'enfoc de bona part dels articles que generen. He anat darrere d'ells i d'integrar-me en el col.lectiu un cert temps, i sempre he rebut llargues o silencis per resposta.
Properament es faran les II Jornades d'aquest col.lectiu i hi ha diversos tallers, debats i ponències, en una d'elles hi intervindrà la Sílvia, que ha estat una relació molt important per mi i amb la qual hi tinc un vincle fort afectiu i molts problemes personals i emocionals, per bé que també ens estimem moltissim i hem passat moltes vivències. Un altre dia, quan entengui la relació que tenim o que la senti satisfactòria de nou, explicaré com em sento respecte a aquesta relació. Ja avanço que hi tinc un vincle de compatitivitat insana que em fa molt de mal i que m'he de treballar quant abanas millor :(

La Sílvia en una de les nostres ruptures es va desentendre del Poliamor, va decidir que no era una cosa per ella, de fet em va dir que es considerava monògama i que volia tenir parella monògama.
Això no és que m'ho digués un cop, sinó que va ser un manera d'argumentar el motiu pel qual no podiem estar junts.
Doncs bé, justament la gent d'Amors Plurals lian ofert de participar coma ponent en un debat sobre poliamorosos "veterans i novatos". A ella. Que es declara monogama. I clar he tingut un atac de cuernos, enveja i gelosia importants. :(
Sort que parlant amb terceres persones externes, també activistes i amb molta trajectòria m'han fet vèure que he d'aplicar molta paciència i que l"amiguisme" és al peu del canó. De fet La Nuki m'ha fet una reflexió brital: "L'amiguisme sempre mina la lluita social." I m'ha convençut i ajudat molt aquest punt de vista.

Així doncs, avui em sento agraït a la Nuki per la reflexió que m'ha fet i pel cable que m,'ha tirat per deixar-me buidar la gran merda que duia a sobre en forma d'enveja i complexe d'inferioritat.
L'amiguisme hi és, ara es tracta de moure'm i punt.

Em parlo a mi mateix i em dono ànims, endavant tio.


PD: he de seguir treballant l'enveja i el complexe d'inferioritat respecte a la Sivia. Son emocions terribles.